L'ARBRE DE NADAL
Aixó fa molts anys en un poble xicotet, vivia una familia formada per:el pare que li dien Miquel, la mare li deien Rosa i els xiquets que els dien Vicent i Maria .S'acostava Nadal i esta familia no podia comprar un arbre de Nadal perquè el pare no tenia treball. Els xiquets tots els dies li dien:
-Pare,volem un arbre,tots en tenen i nosaltres no.
El pare tot trist els contestava:
-Demà fills,demà aniré i portaré un arbre de nadal.
El pare totes les nits quan els xiquets dormien anava per les cases demanant faena.
Una nit a l'anar el pare a una casa l'obrí un iaio molt vellet que li va dir:
-Jo t'ajudaré a que els teus fills tinguen un arbre, però tu has de ajudar-me,perque estic molt sol.
El iaio va prometre que si els nadals els pasaven amb ell,tindrien el abre més bonic del món.
Aixi va ser,els nadals el iaio va tindre companyia i els xiquets un abre de nadal molt, molt bonic.
PEDRO BARRACHINA TAFALLA
EL SOMMI DE MIMITA
Per fi arribà el descans després d´un dia esgotador transportant menjar a casa, ja estic en el meu llit, pero m´oblidava de l´humitat que hi ha ací, les meues potes no la poden resistir més, hem fa mal tot.
Perdoneu no m´ha presentat jo sóc la formiga Mimita que visc en un formiguer molt gran, ple de passadisos foscos, no enta gens el sol. Jo hem passe el dia entrant restes de menjar de fora del formiguer per a tindren a l´hivern. A més, tinc una "jefa" que no para de dir-nos: Més, més i més ´ràpid. Es esgotador, sort que tinc una gran amiga; Mimeta. Aquesta m´ajuda, hem conta histories molt divertides e interessants, pero jo estic cansada de viure en el formiguer, m´agradaria eixir fora, vore bé el sol, no tindre tanta humetat, pero la meua amiga no para de dir-me que fora tenim molts enemics i que la nostra vida corre perill.
Un dia que vaig anar a arreplegar menjar, vaig decidir no, entrar el formiguer, que emocionant descobrir un nou mon, en aquest tot era molt gran, l´herba, les flors, em costava molt caminar escalant tot el temps. Pero que bó era vore tanta llum, pero quan va arribar la nit no sabia a on dormir, em vaig posar baix d´unes fulles i em vaig encollir, tenia fred, no s´habia aque fer i vaig començar a cridar.
Pero de sobte em va despertar la meua amiga, estava en el formiguer, la meua escapada havía sigut un horrorós somni, a causa del meu cansanci. Que bé estava allí, acompanyada de la meua amiga.
No tornaré a pensar en escapar-me, ací estic feliç.
CELESTE GARCÍA ANDRÉS
CELESTE GARCÍA ANDRÉS
LA FORMIGA
Hi havia una vegada a l'Encantada vivien en un formiguer , un grup de formigues. A una formiga li deien Miga i li agradava molt explorar l'Encantada. ElEl formiguer estava en una zona baixa perque els resultava més fàcil trobar aliments. Un dia va començar començar a ploure moltíssim, quai estava diluviant, i de sobte va caure una cascada d'aigua en el formiguer. Miga va dir: - Corregau vingau tots a aquest tros de suro que si no s'inundarem. Totes les formigues van muntar al suro i van escomençar a baixar pel camí. Després d'haver plogut tant la cor rent d'aigua els va dur a un poble anomenat Beniarres . Les formigueas estaven desorientades , van caminar durant hores i hores,i aleshores van veure un altre grup de formigues. Miga els va preguntar si eren d'ací i si sabien com tornar a l'Encantada, però a aquelles formigues els havia passat lo mateix que a elles, també havien sigut transportades ací per la corrent d'aigua. Totes les formigues no paraven de pensar la manera de tornar a casa. Mentres Miga estava observant el paisatge, la vegetació i el clima i va intervindre: - Ja ho tinc¡¡¡¡¡¡ Totes les formigues la van mirar i li van preguntar - Com que ja ho tens ? - Si , ja tinc la manera de tornar a casa? Totes la van mirar amb una cara de feliçitat perque ja sabien com tornar a casa, i una formioga li va preguntar a Miga: - De quina manera tornarem a casa ? Fixant-mos en la naturalesa. - No t'antenc, explica't. - Observeu,si ho heu notat, ací el clima és més fred i en l'Encantada és més caluros, ací tenim alzines i sureres i allí romer i timó, ací trobem ànecs i tellines i allí esquirols, cucs etc. Ah i també s'orientarem per les muntanyes.Les formigues van seguir a Miga durant 4 setmanes i al fi........ una formiga va xillar -Mireu ahi està l'Encantada - Hurra -Llupi -Genial -Per fi Pero una formiga es va adonar i va dir: - Pero ja no tenim casa , a on es refugiarem i dormirem ? - No et preocupes en construirem un altra. Miga va dir -Ara ja se perque es va inundar -Ah si? -Si , el nostre formiguer es va inundar perque el vam construir en una zona baixa. -Ah tens rao, ara mai més cometrem eixa errada. Totes les formigues estaven molt contentes i felices, i mai oblidaren el dia enque la formiga va conduir a totes les formigues sanes i salves a l'Encantada.
NADIA SORIANO VILAPLANA
